Em dic Josep

“Un dia la meva germana em va dir que el seu professor de fotografia era un personatge curiós, culte, meticulós, interessant. M’hi vaig posar en contacte, ja que volia fer fotografies de les noves imatges de les ampolles de cava que volia treure en breu. En Josep va captar la meva idea, i es va posar d’inmediat en la tasca de treure de les etiquetes, el tacte, el color, l’esència per tal que semblés, mitjançant la fotografia, que es poguéssin palpar. Donar-els hi el relleu, les iridiscències, les brillantors, va ser una feina enorme, que va traspassar la fotografía dels objectes. La comunicació amb en Josep és el seu altre punt. T’endinsa en el seu món fascinant, i et transmet les seves inquietuts, els seus dubtes….Quantes hores plegats discutint un pixel, oi Josep?”

“Josep fotografía nuestros productos y se siente parte de nosotros. Recordamos el primer día cuando vino a fotografiar a nuestra sede con todo planificado (loco de la planificación)…estuvo un buen rato peleándose con lo que él llama “sus esquemas de luz”. De acuerdo con los medios de que disponemos y el espacio en el que debe fotografiar, su planificación no servía y se le oía despotricar de si mismo a regañadientes.

Supo improvisar y de repente encendió las luces y mes allá de la luz se Iluminó su cara de una forma especial.

Josep ha sabido dar a nuestro producto un aspecto profesional que incrementa las ventas y genera atracción. Es un excelente profesional. Probablemente el mejor en una tarea de una gran complejidad técnica.”

“Nuestra relación con Josep, se inició a través de unas clases de fotografía que vino a impartir a personal de nuestra empresa. Unos meses más tarde comenzó sus trabajos como fotógrafo para las viviendas que gestionamos en alquiler y venta. Desde el primer momento, nos dimos cuenta de que Josep amaba la fotografía y vivía para ella. La manera de explicar las técnicas, los trucos de buen fotógrafo,… todo ello de una manera práctica y envuelto de pasión por su trabajo. Otra cualidad que desde el primer instante pudimos comprobar es su calidad humana.

Aunque suene a tópico más que buen profesional, nos ha demostrado durante el tiempo que llevamos trabajando con él, que es aún mejor persona. Es una persona muy responsable, muy organizada, emprendedora, muy motivada, con mucha iniciativa, cuida al máximo los detalles, perfeccionista en sus trabajos y a la que le encantan los retos profesionales por difíciles que estos sean.

El trato con él se vuelve sencillo, afable, es una persona que se adapta, siempre dispuesto a ayudar, propone mejoras… Su forma de ser ha hecho que desde sus primeros trabajos con nosotros lo consideremos uno más del equipo humano que forma Universal Holiday Centre. Muchas gracias Josep por trabajar con nosotros, por transmitirnos esa cercanía, ese buen humor y sobre todo la pasión por la fotografía.”

“Si no t’agrada la fotografia però potser voldries que t’agradi, si t’agrada la fotografia però voldries que t’apassioni, si dispares en automàtic però vols descobrir la immensitat creativa de disparar en manual, si encara no saps que el format Raw “canviarà la teva vida” (com diu ell amb vehemència). Si vols descobrir la llum, una sorprenent visió de les coses… el Josep és la persona que estàs buscant. Perfeccionista fins l’extrem, pedagog magnífic, generós, amb molta vocació per ensenyar tot el que hi ha davant i darrera la càmera de fotografiar i de fer-ho gaudint-ho al màxim.”

“Penso que quan veus treballar al Josep et venen a la ment aquestes dues paraules.

Ens va venir a veure amb una proposta impossible de rebutjar; millorar la fotografia de les 1500 ampolles que cada any venen publicades a La Guia de Vins de Catalunya des de fa set. Tot s’ha de dir, les fotos les fèiem nosaltres amb una tenda de llum i un focus de llum blanca, i no tenien la qualitat que havien de tenir. Però també era evident que no tindria temps de retocar, tal com ell volia, totes les impureses del vidre de cada ampolla, totes les taques de totes les etiquetes, tots els reflexes que degut a una llum que es filtrava per la finestra petita que de trenta metres enllà donava un toc vermellós a la base de l’ampolla (en cas que fos blanca, és clar)…

És sorprenent comprovar como mira l’ull educat. Tot i que nosaltres havíem de fer fotografia en sèrie, no era estrany que al cap de deu fotos seguides digués que hi havia alguna cosa que no estava bé; s’havia d’aturar tot per pujar al terrat, les làmines de la persiana estaven una mica obertes i calia tancar-les totes tant com es pogués, mentre ell, allà a baix, comprovava que desapareixia la refracció paràsita i indesitjable, però minúscula, que havia detectat al cul de l’ampolla. Josep, que no es veurà, li dèiem, però no hi havia res a fer. S’havia de solucionar per tal que tota la sèrie de fotos quedés perfecta. I val a dir que aquesta perfecció distava molt de la que ell hagués volgut aconseguir, tot i que era molt més que suficient per les nostres necessitats. Tant és així que al cap de quinze dies va aparèixer amb un cd addicional amb més de tres-centes fotos que no s’havia pogut estar de retocar…

Contractar el Josep Brunet per fer una feina fotogràfica vol dir no patir per la qualitat. Ell solet és incapaç de fer una foto dolenta; quan les mira tot just després d’haver-les fet, si no li agrada com ha quedat sovint ni tan sols t’explica per quina raó és dolenta, i l’esborra amb un punt de vergonya per no haver encertat a la primera. Això sí, ja té la solució abans que tu arribis a preguntar què s’ha de fer.

Recordo també quan ens va fer preses d’una pintura del segle XVII . Després de un parell d’hores proves de tota mena, de flaixos i focus amunt i avall, de la recerca gairebé inquisitorial de llums herètiques, que contaminaven tota mena de reflexes a l’oli de la pintura negre del fons del quadre i blanca del pobre Sant Sebastià assagetat per tot arreu, es va aturar, es va menjar un gelat, i de tornada, tot d’una, va apagar-ho tot i es va posar a pilotar al comandament de la seva càmera. Perfecte. Clavat, pensava jo, ja ho tenim: però, òbviament, se les va emportar per polir defectes.

No espereu que no us faci una anàlisi de totes les llums possibles abans de fer cap foto. No espereu que sigui una feina sense la seva implicació i compromís: la qualitat demana rigor, minuciositat, detall, claredat d’idees, una noció molt clara del resultat final, i molta passió per la feina a fer.

Pel Josep Brunet cada foto és un repte nou. Si el contracteu, fareu ben fet, però assumiu que ell vol fer fotos perfectes. I és tan tossut que -gairebé sempre- ho aconsegueix.”

“En Josep Brunet em va fotografiar vàries ampolles per un dels meus llibres de vins.
Meticulós, autoexigent i perfeccionista, el resultat va ser excel·lent.”

“Un professional excel·lent. D’una gran tècnica. Rapidíssim en les entregues. D’una total serietat. Creatiu. Amb moltes hores de vol. Sempre atent. Moltes gràcies pel teu tracte, Josep!”

Ostres, ostres…jo no m’esperava tanta coincidència amb això del perfeccionisme i no sé què més. A veure si es pensaran que sóc un “tiquismiquis”. A mi m’agrada riure i devertir-me amb els meus clients.

Tenint en compte aquest denominador comú voldria citar dues frases:

La primera és de l’actriu Núria Espert:
“Quan actues, com quan fas qualsevol altra cosa a la vida, tens dues possibilitats: ser perfecta o fer-ho el millor possible. La primera és un camí segur cap a la destrucció. (…) Optar per la segona via em sembla molt més sensat”

I la segona del poeta Oscar Wilde:
“Em vaig passar tot un matí pensant si treia o posava una coma d’un dels meus antics poemes i al final vaig decidir treure-la. Per la tarda, la vaig tornar a posar”