Observació activa

Imatge obtinguda de Google Images

L’observació activa és com l’escolta activa. I-gua-le-ta.
Algun dia caldrà practicar l’exercici d’escoltar a la persona que tens al davant haven-te despullat absolutament del judici que automàticament (i encara que no vulguis) li vas fent, contaminat per el teu jo, per les teves vivències passades i pels esquemes socials i culturals dels quals estem inevitablement impregnats. L’escolta activa requereix estar totalment nu d’un mateix a l’hora d’escoltar. Requereix que el teu cervell no estigui pensant en què diràs a continuació (això és clau). És un exercici molt difícil. M’agradaria molt entrenar-lo.
Com que em cal parlar de fotografia…l’observació (la mirada): hauria de ser el mateix !!
…Hi ha un personatge a “La Competencia” de RAC1 que sovint diu: “…que ollen mis ojos !!!”, jajaja