Obertura: prometo no ser constant

A l’hora d’encetar aquest espai, vull expressar el meu agraïment a tots els meus clients i alumnes, amigues i amics, als meus mestres: Mario Vilar (fotografia publicitària de producte), Miquel Arnal (fotografia de moda) Llorenç Raig (fotografia i creativitat) i Jesús Granada (fotografia d’arquitectura i interiorisme) i molt en particular als meu grans amors: Mireia (gran bloguera) i Clara (exemple de brevetat i síntesi).

També si penso en blogs el meu record s’adreça d’una manera molt especial a la meva amiga Teresa Castany (la seva independència -ella és independent fins i tot de si mateixa- en l’observació de les coses per després publicar-les convertides en genialitats ha de ser objecte d’exemple per a un fotògraf). A les meves germanes, és clar !!…i tallo perquè sinó m’engrescaré en citar gent i això no serà més que un llarguíssim llistat.

He fet molts blogs (recordo que les meves pàgines de fotografia van començar amb blogs de “Blogger”) i no puc prometre allò que és més essencial aquí: la constància. Em ve més de gust (i em cal) que siguin les imatges les que parlin i si cal dir alguna cosa: doncs que pugui ser útil o interessant. Sinó el principi ha de ser: no molestar amb nimietats i facècies. Ha arribat l’hora d’estar més en el “backend” que en el “frontend” i fer i fer i fer.

Vaig molt curt de temps però volia deixar obert aquest lloc, per si algun dia, per si en algun moment trobo calma i ganes per expressar (sobretot temps, perquè penso que de ganes ja en tinc…i de calma: regular).

A tantes i tants amics fotògrafs voldria disculpar-me. Tota la creativitat i tota la tècnica es concentra ara en la fotografia publicitària: un món que m’apassiona, així que no hi haurà massa “Personal Work” (cosa que tampoc provocarà cap cataclisme).

Caminant pel bosc amb la Wendy un dia em vaig preguntar si introduiria un blog a la meva enèsima Web. Em vaig contestar a mi mateix d’una manera tan ràpida i contundent (que em va sorprendre), que només calia fer-ho si tenia alguna cosa important a dir.

I és molt clar que en tinc una de molt important (allò del “jo sóc perquè tu m’has fet”):

Molt agraït.